El proper 5 de
maig, divendres, farem cuina imperial amb la xef Montse Blanch, l’historiador
Carles Buenacasa i jo mateix. Ens trobarem al Miele Center de Barcelona i
explicarem les nocions bàsiques del banquet romà, el cuinarem plegats, i, com
sempre, ens menjarem la història. No patiu, no ens hi passarem vuit hores com
els romans benestants, ni tampoc haurem de vestir la túnica cenatoria.
Això sí, heu de ser-hi puntuals: a les 7 de la tarda. Quan arribeu, farem veure que l'esclau ostiarius us obre la porta i lliurareu els tovallons a l'esclau artiensis. Contemplareu els mosaics i l'esclau nomenclator us anunciarà. Us donarem la benvinguda.
Ens imaginarem al triclinium (“la llargada dels menjadors haurà de ser doble de l’amplada.
L’alçada de totes les estances, que seran oblongues, es determinarà amb aquesta
proporció: sumades la llargada i l’amplada, la meitat d’aquest total ha de
donar l’alçada“. Vitrubi, De architectura).
Ens hi instal·larem com si els convidats de Lucul·le o de Trimalquió fóssim. Els plats seran
anunciats amb veu potent pel tricliniarcha
i els esclaus ministratores faran
córrer safates neulides de bones menges. De garum, no en faltarà. I de vi, tampoc.
Començarem amb
la gustatio,
els aperitius amb els que tastarem diversos preparats senzills de fer,
però que ens permetin explicar la rica condimentació d’aquella cuina. No hi
faltaran les olives ni els ous (“Per als ous passats per aigua: pebre, levístic
i pinyons remullats. Hi aboques mel i vinagre. Amoroseix-ho amb garum”. Apici, De re coquinaria). I potser farem la nostra versió del libum (“Per preparar libum: tritura dues lliures de formatge
amb el morter. Quan estigui molt, hi afegeixes una lliure de flor de farina, o
mitja si ho vols més lleuger. Treballa-ho i lliga-ho molt bé amb un ou. Fes-ne
una coca i cou-la al damunt d’unes fulles in
foco caldo sub testu”. Cató a De
agricultura). Ves a saber què més ens ofereixen: uns espàrrecs verds matxucats, unes carxofes amb bolets, potser crema de llenties i castanyes...
Menjarem el peix
i la carn a la cena, que és el sopar pròpiament dit. Prima cena, seconda cena, tertia cena i
altera cena... No sé pas si tindrem estómac per aital grande bouffe. En farem una mostra. L’estimada i admirada archimagirius ens voldrà sorprendre,
sobre tot, amb l’aviram, ja veurem si amb un pollastre, amb una llebre o amb una oca (“Oca
bullida calenta amb salsa freda d’Apici: tritures pebre, levístic, llavor de
coriandre, menta i ruda, hi aboques garum i una mica d’oli. Amb un tovalló eixugues
l’oca encara calenta, banya-la amb salsa i serveix-la”. Apici a De re coquinaria).També hi haurà peix,
optarem pel blau com ara el barat o la sardina (“Es treu l’espina de la
sardina i es pica poliol, comí, pebre en gra, menta, nous i mel. S’omple i es
cus. S’embolica amb papir i es col·loca tapat sobre el vapor de foc. S’amaneix
amb oli, vi dolç i àl·lec”. Apici a De
res coquinaria). Ens atiparem i veurem com els romans emmascaraven les menges. Però ho farem a la nostra manera, per gaudir-ne.
I acabarem amb
la secundae mensae, els postres, on no ha de faltar la mel,
aquell producte elaborat que no necessita la mà de l’home, doncs les abelles,
abundoses a l’imperi, fan la feina. La preferida de Marcial era la de farigola.
La meva també. Potser unes torrijas o
unes peres amb vi blanc i mel...
La
comissatio
també està garantida. Hi haurà vi, fruites fresques i seques, i botifarra dolça. Per
la tertúlia segurament no haurem de patir ni d’esperar al final dels postres. Amb
el Carles Buenacasa, xerrarem “des de l’ou fins a la poma”.
Crèdits
Carles Buenacasa
Montse
Blanch
Jaume
Aubanell
Barcelona
Miele Experience Center
I aquí hi
trobareu totes les dades i la forma d’inscriure-us-hi:
