A Egipte els
morts s’enterraven envoltats d’objectes de la vida quotidiana i les parets de
les tombes eren decorades amb representacions d’escenes de l’aquí, per tal que es perllonguessin i acompanyessin
el mort durant l’eternitat. A vegades, degut a les condicions atmosfèriques de
l’interior de les tombes, les ofrenes d’aliments quedaven com momificades, és a
dir, deshidratades, i les llenties, les figues, el pa o el peix salat es
conservava de manera miraculosa per la vida del
més enllà.
Nosaltres, aquest cop, el divendres, 28 d’octubre, cuinarem pans, coques i pastissos, però ens els menjarem aquí, no fos el cas que aquest més enllà fos una ensarronada. I també provarem de buscar en l’antiguitat el germen d’algunes de les coses que mengen avui els que viuen al voltant del Nil. Tal volta un ful medames o el batarekh sobre una torrada de pa de figues o potser una galeta de xufla. No faltaran les llenties i, per suposat, la cervesa com a líquid de cocció, tal volta d’un conill a l’estil d’Alexandria, recuperant alguna recepta d’Apici. I farem veure que som nobles convidats a un banquet real, i parlarem del vi que s'hi servia, perquè el poble, gairebé ni l’ensumava.
Dues coses rellevants prendrem en consideració. La primera, el riu, que és el protagonista de la cuina dels faraons: dues franges de quilòmetres i quilòmetres de cultiu intensiu al seu voltant, amb predomini de llegums i cereals i, més enllà, el no res àrid. La segona, la polisèmia, que s’arrossega al llarg de la història, d’un mot molt gastronòmic: “recepta”. I aquí prepararem un beuratge pel cor que de moment no desvetllarem.
Nosaltres, aquest cop, el divendres, 28 d’octubre, cuinarem pans, coques i pastissos, però ens els menjarem aquí, no fos el cas que aquest més enllà fos una ensarronada. I també provarem de buscar en l’antiguitat el germen d’algunes de les coses que mengen avui els que viuen al voltant del Nil. Tal volta un ful medames o el batarekh sobre una torrada de pa de figues o potser una galeta de xufla. No faltaran les llenties i, per suposat, la cervesa com a líquid de cocció, tal volta d’un conill a l’estil d’Alexandria, recuperant alguna recepta d’Apici. I farem veure que som nobles convidats a un banquet real, i parlarem del vi que s'hi servia, perquè el poble, gairebé ni l’ensumava.
Dues coses rellevants prendrem en consideració. La primera, el riu, que és el protagonista de la cuina dels faraons: dues franges de quilòmetres i quilòmetres de cultiu intensiu al seu voltant, amb predomini de llegums i cereals i, més enllà, el no res àrid. La segona, la polisèmia, que s’arrossega al llarg de la història, d’un mot molt gastronòmic: “recepta”. I aquí prepararem un beuratge pel cor que de moment no desvetllarem.
Amb el Dr. Marc Orriols i Llonch, Professor associat d’Egiptologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, la xef Montse Blanch Saborit, de Ba-tec i un servidor, reviurem gustos i plaers alimentaris de grans reis com Djesert, Khufu o Ramsés II.
Lloc de realització de l’activitat
Miele Experience Center Barcelona Data i hora
Divendres 27 d’octubre de 2017
De 19.00 a 22:00
Preu
50€ Inclou el sopar.
