dilluns, 9 d’abril de 2018

Quan et donen el "Novel·la curta Ciutat de Mollerussa" per escriure sobre la cuina


“Un no pot pensar bé, estimar bé, dormir bé, si abans no ha menjat bé” – Virginia Woolf

 
Quan fa temps que, mentre aprens a escriure-la, escrius ficció  (de fet, no tant, quatre o cinc anys), i en tens més de 50 (i poc marge d’error), i veus l’EE de l’Ateneu llunyana, però no deixes de tenir un record pels companys i profes, l'Eduard, el Ramon, l'Ada, la Laura, la Mar, i comences a tenir coses enllestides i goses pensar en publicar i et ve al cap que una de les formes és guanyar un premi literari, no et queda una altra opció que fabular. I et dius: i si un dia guanyes el Just Casero (però no, aquest no, que aquest serà pel Garcia Tur, què bo, per cert) o l’Anagrama (apa, que aquest ja té nom de Llucia Ramis, i pinta bé), o el Ciutat de Mollerussa, jo què sé! I llavors escenifiques mentalment: et trucaran a una hora intempestiva, mentre menges, per exemple, i ho faran quan ja ho havies descartat i ja penses en el següent premi de la llista, i diràs hòstia o collons, o les dues a coses, i el president del jurat riurà,  i et sentiràs idiota,  i us emplaceu a divendres al vespre i llavors tu començaràs a viure en un núvol que no et pertany, on hi restaràs fins avui, tres dies després que, suposadament, te I'hauran donat.

I ara, avui, dilluns 9 d’abril, ja fora del núvol, resulta que comprovo el meu tweet line, i hi trobo tot de notícies, fotos i felicitacions que demostren que la ficció s’ha fet crònica. He de demanar el press cliping, o com es digui això, em dic! I què més dic? Doncs, hòstia o collons, esclar. Per cert, a Mollerussa, amb l’alcalde Solsona al davant, i l’Àlex i el Joan i tots, m’han tractat com un d’ells. Gràcies. I quin gran tipus el Màrius Serra, aquest sí que és un comunicador. I hi havia la Llucia com a jurat, justament la del Anagrama, sí, molt simpàtica i dolça, m’hauria agradat xerrar amb ella una mica més. Amb qui sí que vaig xerrar va ser amb el senyor Pagès, l’editor, que és la veu de l’experiència. Serà el meu editor, què fort! I també, segons sembla, el de l'Helena Rufat, la finalista que s'ha presentat amb Tardes de bar. Per cert, canviant de tema, què gran això de posar-se al davant de les carxofes i les càmeres a respondre preguntes quan no t’hi dediques. Potser va ser el més divertit de tot. En vull més! I el moment de l’entrega... Uf, ara se m’acudeixen ple de coses que hagués pogut dir, si tan sols fos una mica com el Marius, una part infinitesimal...

El Josep Borrell, el poeta, el president del jurat, quan em va trucar per comunicar-me que em concedien el premi, em va explicar que, en obrir la plica, van tenir una petita sorpresa en comprovar que sota el pseudònim de Robert Sentsoví i Severí s’hi amagava una home. Em va semblar un elogi. No sé si la novel·la, quan es publiqui, en rebrà més, però penso que no en rebrà cap de millor, d’elogi. Combrego amb la idea que la dona ha estat apartada de les grans llistes de la història de la literatura. És una dada empírica. I penso que continua menystinguda, fins i tot per alguns dels seus companys mascles. Veig normal, sa i recomanable que a les llistes de premiats hi apareguin més dones. Però penso que, en paral·lel, també és necessari millorar la mirada que els homes oferim d’elles en els personatges femenins de les nostres històries. Hem de fugir de la clàssica condescendència i del biaix que la nostra mirada masculina, a vegades masclista, encara que sigui de manera involuntària, sovint projecta. Escriure d’una dona com si ho fossis! Què bo, la meva amiga Marga encara riu.
La protagonista de La coquessa, l’Emma Bruch, la meva Babette particular, és una dona jove de 35 anys, soltera, sense fills, que viu al nord del Maresme, en una casa amb cuina. El lector viu la història des del seu únic punt de vista. La sent parlar, veu com pensa i, fins i tot, a vegades va més enllà i diria que pot penetrar en el seu inconscient, sense que ella se n’adoni. Tot és ella, tot gira al voltant de l’Emma. Es tracta de la història d’un aferrament a dues bandes. De la filla al pare, i també  del pare a la filla. He volgut parlar de com la voluntat d’una dona pot quedar reduïda si no es rebel·la i no decideix que la seva vida serà seva i de ningú més. Però també he volgut parlar d’una passió. Una passió com a desllorigador de l’acte de rebel·lia. Una passió per la cuina derivada de la satisfacció que produeix veure el teu comensal com es mira el plat, com l’ensuma i n’absorbeix l’aroma, com diposita una porció dins la boca i somriu, i en dedueix la textura, i els matisos que la realcen, un toc cruixent o un petit efecte líquid o un final melós, i després veure com passeja la menja per les diferents papil·les gustatives, i identifica algun sabors, o se sorprèn d’alguns altres, i veure com tanca els ulls i rememora o projecta o, simplement, disfruta, i encabat s’ho empassa, i un regust li permet allargassar l’acte hedonista, i nota que el que s’ha empassat és un discurs, el teu, el del cuiner, i el comensal se’l fa seu, es queda una part de tu. Com el lector fa amb l’escriptor, imagino, perquè penso que si en el plat, i en el text, no hi deixes una mica de tu, ja m’explicaràs! Sense la passió, no es va enlloc! Amb La Coquessa el que he fet és amalgamar dues passions i convertir-les en una, en estat superlatiu. He sigut feliç, escrivint això, i espero que es noti passat l’estiu, quan la novel·la sigui llibre. Bon profit!

divendres, 6 d’abril de 2018

Una reunió de bevedors


Jaume Fàbrega ens explica a La cuina Antiga que el banquet dels grecs està reservat als homes. Al nostre symposium no ens fixarem en el gènere dels comensals (ni tampoc hi convidarem cortesanes, com s’acostumava a fer). Ni farem com ells que menjaven asseguts en bancades, però encabat, s’ajeien per conversar i beure. El que sí que farem, però, és honorar Dionís; i practicarem l’art de la tertúlia impulsats pel poder del vi (sense vi no es filosofa ni es fa vida social, ni es fa res). Perquè el simposi és, literalment, una reunió de bevedors.

Xerrarem de menjar i de beure, com feien ells. De com menjaven els rics, i també els pobres (farinetes i peix salat). De com van aparèixer els primers cuiners estrella, i els gastrònoms i l’hedonisme exacerbat. De Plató i el seu Banquet. I de Plutarc i la seva moralina. De com alguns preconitzaven el menjar sa. Parlarem de Galè. I de Pitàgoras, i farem un plat vegetarià en el seu honor, ara que ja és primavera i que tot floreix. Explicarem la inicial aversió al peix dels grecs arcaics, i com això es va transformar per acabar vivint una passió pels fruits del mar, amb un extens repertori d’espècies i de tècniques per a la seva òptima cocció. Cuinarem i ens menjarem una papillota de tonyina ben condimentada amb herbes i, potser, amb fruits secs. Parlarem dels cuiners siracusans i dels seus plats complexes i recarregats. En farem algun, segurament de caça. I acabarem amb uns postres, potser algun lacti, com Polifem, que a l’Odissea elaborava una mena de mató. Naturalment ens aturarem en els nostres, de grecs, Emporium i Rhodes i provarem d’esbrinar què queda d’ells en la nostra cuina. I tot això ho farem fent un banquet “de savis”. Perquè El Banquet dels Erudits, d’Ateneu de Nàucratis, és una de les fonts de coneixement de la gastronomia dels grecs antics més importants que disposem.

Amb la xef Montse Blanch i amb el professor Ignasi Garcés, cuinarem i ens menjarem els grecs. Finalment serà el divendres 20 d’abril a les 18:30. Aquí hi trobareu el programa de l’activitat i la manera d’inscriure-s’hi:
http://www.arqueonet.net/Arxius/18072.pdf

dilluns, 5 de febrer de 2018

El banquet, el symposium i el neixement de la gastronomia

“Doncs no crec que aprovis, amic meu, la cuina siracusiana ni tots aquests guisats que es mengen a Sicília” – Plató,  El Banquet.

L’Atenes de Pericles, pel que fa al menjar, és frugalitat, i la cuina és vista com a no gaire més que un forma de cobrir necessitats fisiològiques. Però al sud d’Itàlia i a Sicília, a ciutats com ara Siracusa, Neàpolis o Sibaris (mite d’origen dels sibarites), l’opulència, el luxe i les ànsies de distinció ja es veien reflectides a la taula. Els primers cuiners ambulants (“street food?”) es fan notar i la seva posició social es realça, en ser vistos com una mena d’artistes. Així, neix la figura del gourmet, aquest home de gust refinat i coneixements que és exigent i, prescrivint, influeix en els gustos dels altres. I apareixen també els tractats de cuina i els llibres de receptes dels xefs reconeguts, com ara l’Hedypátheia del gran Arquestrat de Gela, (un dels primers “xefs mediàtics?”).
I vet aquí que ja tenim servida la gran polèmica que arrosseguem fins els nostres temps i que mai ens abandonarà: la cuina refinada, plena de salses i condiments aromàtics, amb elaboracions complexes, contra els defensors de la senzillesa i la rusticitat en l’alimentació, que ha d’estar a prop de la natura (“Km0 i slow food?”) I per acabar-ho d’adobar, Pitàgores,  que a banda de matemàtic i filòsof , hi ha qui el considera el pare de les dietes moderades i sanes (la “dietètica”?), resulta que no menjava carn, i així veiem els pitagòrics com als “vegetarians?”  més il·lustres de l’antiguitat.
Amb la cuina de l’antiga Grècia, anem ben servits!

Amb el Ignasi Garcés, Professor d’Història Antiga de la Universitat de Barcelona, la Montse Blanch Saborit, Xef de  http://ba-tec.blogspot.com.es i un servidor, farem un banquet, que diria Plató, amb cereals, verdures, peix, caça, fruits secs, lactis, i tot amalgamat amb l’oli d’oliva, esclar. I, naturalment, encabat, deixarem que el vi, el regal dels déus, ens mani en la sobretaula del symposium, aviam si xerrant arreglem el món d’una vegada per totes.

Lloc de realització de l’activitat
Miele Experience Center Barcelona
Data i hora
Divendres 16 de febrer de 2018
De 18.30h a 21.30h.
Preu
50€ Inclou el sopar
Inscripcions
http://www.arqueonet.net/Arxius/18026.pdf

dimarts, 17 d’octubre de 2017

El pa del més enllà


 A Egipte els morts s’enterraven envoltats d’objectes de la vida quotidiana i les parets de les tombes eren decorades amb representacions d’escenes de l’aquí, per tal que es perllonguessin i acompanyessin el mort durant l’eternitat. A vegades, degut a les condicions atmosfèriques de l’interior de les tombes, les ofrenes d’aliments quedaven com momificades, és a dir, deshidratades, i les llenties, les figues, el pa o el peix salat es conservava de manera miraculosa per la vida del més enllà.

Nosaltres, aquest cop, el divendres, 28 d’octubre, cuinarem pans, coques i pastissos, però ens els menjarem aquí, no fos el cas que aquest més enllà fos una ensarronada. I també provarem de buscar en l’antiguitat el germen d’algunes de les coses que mengen avui els que viuen al voltant del Nil. Tal volta un ful medames o el batarekh sobre una torrada de pa de figues o potser una galeta de xufla. No faltaran les llenties i, per suposat, la cervesa com a líquid de cocció, tal volta d’un conill a l’estil d’Alexandria, recuperant alguna recepta d’Apici. I farem veure que som nobles convidats a un banquet real, i parlarem del vi que s'hi servia, perquè el poble, gairebé ni l’ensumava.

Dues coses rellevants prendrem en consideració. La primera, el riu, que és el protagonista de la cuina dels faraons: dues franges de quilòmetres i quilòmetres de cultiu intensiu al seu voltant, amb predomini de llegums i cereals i, més enllà,  el no res àrid. La segona, la polisèmia, que s’arrossega al llarg de la història, d’un mot molt gastronòmic: “recepta”. I aquí prepararem un beuratge pel cor que de moment no desvetllarem.


Amb el Dr. Marc Orriols i Llonch, Professor associat d’Egiptologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, la xef Montse Blanch Saborit, de Ba-tec i un servidor, reviurem gustos i plaers alimentaris de grans reis com Djesert, Khufu o Ramsés II.

Lloc de realització de l’activitat
Miele Experience Center Barcelona
Data i hora
Divendres 27 d’octubre de 2017
De 19.00 a 22:00
Preu
50€ Inclou el sopar.

divendres, 8 de setembre de 2017

La Cuina de l'Antic Egipte


Tornen els tallers  gastro-culturals “Cuinem i mengem la història” amb Arqueonet al Miele Experience centrer de Barcelona. I enguany comencem amb la cuina de l’Antic Egipte.
La cultura de l’antic Egipte va néixer en un oasis natural a l’extrem oriental del que avui dia anomenem el desert del Sàhara. El Nil no només proporcionava aigua als pobladors de Kemet, sinó que va permetre que es desenvolupés un ecosistema únic amb una gran diversitat de fauna i vegetals. És a dir, els egipcis tingueren la possibilitat d’experimentar culinàriament amb tots els recursos que els oferia la natura. Tot i que no ha arribat fins a nosaltres cap receptari, la riquesa iconogràfica de les seves pintures, alguns textos i l’anàlisi de certes restes arqueològiques ens permeten reconstruir la variada alimentació que tenien els egipcis de les classes altes.

Amb el Dr. Marc Orriols i Llonch, Professor associat d’Egiptologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, la xef Montse Blanch Saborit, de Ba-tec i un servidor reviurem gustos i plaers alimentaris de grans reis com Djesert, Khufu o Ramsés II.
Lloc de realització de l’activitat
Miele Experience Center Barcelona
Data i hora
Divendres 27 d’octubre de 2017
De 19.00h a 23.00h. (pendent de confirmar)
Preu
50€ Inclou el sopar.

divendres, 28 d’abril de 2017

Els sons de la cuina a "Deixa'm tastar"

Els darrers mesos hem encetat una col·laboració amb el programa "Deixa'm tastar," de SER Cayalunya. La Xènia Roset i el Marc Orozco el realitzen tots els dissabtes i diumenges al matí, d'onze a dotze. El recomanem pel seu dinamisme i pel seu caràcter innovador. Ho toquen tot, van a munt i a vall. No paren. I això de provar d’executar una recepta i de transmetre-la per ràdio no és gens fàcil, i se’n surten.

Hem après a fer-ho imaginant-nos l’oient mentre ens escolta i fa el dinar de dissabte o el de diumenge. Poderm sentir el soroll d’un ganivet mentre talla una ceba emincé, o de la porta d’un forn quan es tanca i comença a transformar els aliments, o el d’un tourmix quan vol triturar qualsevol cosa, o la força del cuiner o la cuinera mentre sacseja la marmita per tal que uns musclos es coguin uniformement...

La cuina és sentits, tots junts. I aquest programa, el Deixa’m testar, potencia, lògicament, el de la oïda. Recordo com a les classes de la Hofmann ens deien: heu d’aprendre a escoltar i a interpretar els sons de la cuina. El crec-crec d’un sofregit significa que potser ja ha perdut prou aigua i que aviat es començarà a enganxar al fons de la paella. Un xup xup massa potent potser vol dir que allò necessita calma. Fins i tot el silenci ens diu coses: l’absolut, dins la cuina, és una mala senyal: alguna cosa passa, o potser és que, precisament, no passa.

dijous, 27 d’abril de 2017

El banquet romà: ab ovo usque ad mala


El proper 5 de maig, divendres, farem cuina imperial amb la xef Montse Blanch, l’historiador Carles Buenacasa i jo mateix. Ens trobarem al Miele Center de Barcelona i explicarem les nocions bàsiques del banquet romà, el cuinarem plegats, i, com sempre, ens menjarem la història. No patiu, no ens hi passarem vuit hores com els romans benestants, ni tampoc haurem de vestir la túnica cenatoria. Això sí, heu de ser-hi puntuals: a les 7 de la tarda.  Quan arribeu, farem veure que l'esclau ostiarius us obre la porta i lliurareu els tovallons a l'esclau artiensis. Contemplareu els mosaics i l'esclau nomenclator us anunciarà. Us donarem la benvinguda.

 
Ens imaginarem al triclinium (“la llargada dels menjadors haurà de ser doble de l’amplada. L’alçada de totes les estances, que seran oblongues, es determinarà amb aquesta proporció: sumades la llargada i l’amplada, la meitat d’aquest total ha de donar l’alçada“. Vitrubi, De architectura). Ens hi instal·larem com si els convidats de Lucul·le o de Trimalquió fóssim. Els plats seran anunciats amb veu potent pel tricliniarcha i els esclaus ministratores faran córrer safates neulides de bones menges. De garum, no en faltarà. I de vi, tampoc.

Començarem amb la gustatio, els aperitius amb els que tastarem diversos preparats senzills de fer, però que ens permetin explicar la rica condimentació d’aquella cuina. No hi faltaran les olives ni els ous (“Per als ous passats per aigua: pebre, levístic i pinyons remullats. Hi aboques mel i vinagre. Amoroseix-ho amb garum”. Apici, De re coquinaria). I potser farem la nostra versió del libum (“Per preparar libum: tritura dues lliures de formatge amb el morter. Quan estigui molt, hi afegeixes una lliure de flor de farina, o mitja si ho vols més lleuger. Treballa-ho i lliga-ho molt bé amb un ou. Fes-ne una coca i cou-la al damunt d’unes fulles in foco caldo sub testu”. Cató a De agricultura). Ves a saber què més ens ofereixen: uns espàrrecs verds matxucats, unes carxofes amb bolets, potser crema de llenties i castanyes...

Menjarem el peix i la carn a la cena, que és el sopar pròpiament dit. Prima cena, seconda cena, tertia cena i altera cena... No sé pas si tindrem estómac per aital grande bouffe. En farem una mostra. L’estimada i admirada archimagirius ens voldrà sorprendre, sobre tot, amb l’aviram, ja veurem si amb un pollastre, amb una llebre o amb una oca (“Oca bullida calenta amb salsa freda d’Apici: tritures pebre, levístic, llavor de coriandre, menta i ruda, hi aboques garum i una mica d’oli. Amb un tovalló eixugues l’oca encara calenta, banya-la amb salsa i serveix-la”. Apici a De re coquinaria).També hi haurà peix, optarem pel blau com ara el barat o la sardina (“Es treu l’espina de la sardina i es pica poliol, comí, pebre en gra, menta, nous i mel. S’omple i es cus. S’embolica amb papir i es col·loca tapat sobre el vapor de foc. S’amaneix amb oli, vi dolç i àl·lec”. Apici a De res coquinaria). Ens atiparem i veurem com els romans emmascaraven les menges. Però ho farem a la nostra manera, per gaudir-ne.

I acabarem amb la  secundae mensae, els postres, on no ha de faltar la mel, aquell producte elaborat que no necessita la mà de l’home, doncs les abelles, abundoses a l’imperi, fan la feina. La preferida de Marcial era la de farigola. La meva també. Potser unes torrijas o unes peres amb vi blanc i mel...

La comissatio també està garantida. Hi haurà vi, fruites fresques i seques, i botifarra dolça. Per la tertúlia segurament no haurem de patir ni d’esperar al final dels postres. Amb el Carles Buenacasa, xerrarem “des de l’ou fins a la poma”.

 

Crèdits


Carles Buenacasa
Montse Blanch
Jaume Aubanell
Barcelona Miele Experience Center
 
I aquí hi trobareu totes les dades i la forma d’inscriure-us-hi: