El divendres
s’apaga i amb ell la setmana. I és dia de cuinar, perquè el dissabte, el setè
dia, diu la tradició que no es pot fer res.
“Recordaràs el dia de repòs per santificar-lo. Sis dies treballaràs i hi faràs
tota la feina, però el dia setè, dissabte, el consagraràs al Déu Etern, i no faràs
cap feina... perquè en sis dies l’Etern va fer el cel i la terra, i el setè dia
descansà...” (Èxode, 20, 8-12). Així,
el Shabat és il·luminat per la llum tènue de les espelmes i la taula es para a
consciència, com si d'un altar es tractés. I es beneeix. Tot és sagrat. Santifiquem el menjar, per santificar-nos a
nosaltres mateixos.
Vet
aquí el que volem dir quan parlem del caire religiós del menjar i de la cuina.
I també identitari, per què és un ritual o un costum que diferencia la
civilització jueva de les altres que l’envolten. I és una diferència palpable,
que es viu, es percep. Avui, encara.
Aquest
divendres, 31 de març, cuinarem el Shabat. Farem un àpat festiu i de celebració
a la nostra manera, com sempre, segons els nostres gustos. Però en conservarem
l’essència: les aromes, els sabors i les textures. I provarem d’afegir-hi
aquest vessant espiritual, amb la música, i amb alguna lectura, i amb les
explicacions del historiador Felip Masó. I
naturalment, partirem de productes kosher. Perquè la cuina jueva, a més de la
espiritualitat i la identitat, ens permetrà parlar d’un aspecte poc conegut de
l’antropologia culinària: els tabús alimentaris. L’absència de porc, i de llet,
i la forma de sacrificar els animals, és un dels trets culturals més remarcables
de la tradició gastronòmica jueva. En parlarem. I
palparem la diversitat. La diàspora. Veurem influències de l’Europa central i de l'est,
que va emigrar als Estats Units, la cuina asquenazita. Però també la de la ribera
sud de la Mediterrània, amb les aportacions sefardites. I la més llunyana, de l’Orient
mitjà, amb la presència de certes espècies i herbes aromàtiques.
Vi kosher. Pa trenat. Kneidalaj amb brou de pollastre. Peix amb salsa de llimona. Farcellets de col. Hamim de carn amb els seus ous haminats. Galetes de shabat. Aquest serà el menú del nostres shabat particular, que viurem una nit de divendres. Un cop més, al Miele Experience Center de Barcelona, amb Arqueonet i la xef Montse Blanch, cuinarem la història... i ens la menjarem.
Aquí
hi trobareu l’enllaç al programa de l’activitat, amb tota la informació
necessària per apuntar-s’hi.
http://www.arqueonet.net/Arxius/17028.pdf
http://www.arqueonet.net/Arxius/17028.pdf
Jaume, algun dia cuinaràs per nosaltres, oi?
ResponEliminaSom els teus lectors de novel·la.
Algun dia...
Elimina