divendres, 19 d’agost de 2016

Dos àtoms d’hidrogen, un d’oxigen i unes tauletes cuneïformes




Des d'un punt de vista culinari, el pas de la prehistòria a l'edat antiga ve marcat per l'ús de l'aigua. La cocció directa (rostir, torrar, socarrimar, fumar...) és la que s’utilitza de manera predominant després de la invenció del foc. Però a Mesopotàmia se sap que era considerat com un mètode primitiu, arcaic. En una ofrena alimentària a Isthar que es produeix en una cerimònia, un oficial es refereix a un cor “rostit”,  “com es feia en un altre temps” (la prehistòria). Curiosament, però, perdura i predomina força en certs rituals de culte, especialment en el que s’anomena “menjar dels déus”. Sembla que aquests prefereixen les barbacoes i no pas els estofats. A les Tauletes de Yale, autèntic tresor que ens permet considerar avui a la cuina mesopotàmica com la més antiga de les que en tenim notícia, hi ha ple de receptes en les que la marmita és l’estri fonamental. Predomina, així, la cocció indirecta (humida). La carn es fa bàsicament en un líquid (aigua, cervesa, sèrum o, el més habitual, en un caldo curt). Vegem un exemple molt senzill que forma part  d’una de les tres tauletes conservades a Yale, que, recordem, foren esculpides en accadi fa uns trenta segles. El caldo de cuscuta. Es tracta d’una mena de caldo curt que fa funcions del que avui anomenem “fondo” (base líquida enriquida amb hortalisses, espècies, herbes aromàtiques, ossos i tot tipus de additament, i que serveix per coure-hi l’aliment principal). Es veu que diu així: “No hi cal més carn que la salada; posa-hi aigua i també greix; cuscuta en quantitat suficient; ceba i samidu; coriandre; comí; porro i all. Posa la marmita sobre el forn”. Amb aquest brou, probablement, s’hi courà una carn o ves a saber què. El fet és que hi ha un document que ens explica que així ho feien i que, a més se’n vanagloriaven i ho promocionaven.


A Las Palmas de Gran Canaria hi ha la Fundació Acuorum. Segons diu el seu web, neix amb la vocació de promocionar una cultura de l’aigua eficient i sostenible. Ara han convocat un concurs literari de relats de l’aigua. D’aquí venen aquestes reflexions sobre l’aigua i la cuina. La idea de construir un conte que expliqui aquest associació em porta a llegir sobre història i també sobre biologia i química.  Ho anirem compartint. Continuarà...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada