Els darrers mesos hem encetat una
col·laboració amb el programa "Deixa'm tastar," de SER Cayalunya. La Xènia Roset i
el Marc Orozco el realitzen tots els dissabtes i diumenges al matí, d'onze a dotze. El recomanem pel seu dinamisme i pel seu caràcter innovador. Ho toquen tot, van a munt i a vall. No paren. I això de
provar d’executar una recepta i de transmetre-la per ràdio no és gens fàcil, i
se’n surten.
Hem après a fer-ho imaginant-nos l’oient
mentre ens escolta i fa el dinar de dissabte o el de diumenge. Poderm sentir el
soroll d’un ganivet mentre talla una ceba emincé,
o de la porta d’un forn quan es tanca i comença a transformar els aliments, o
el d’un tourmix quan vol triturar qualsevol cosa, o la força del cuiner o la
cuinera mentre sacseja la marmita per tal que uns musclos es coguin
uniformement...
La cuina és sentits, tots junts. I aquest programa, el Deixa’m testar, potencia, lògicament, el de la oïda. Recordo com a les classes de la Hofmann ens deien: heu d’aprendre a escoltar i a interpretar els sons de la cuina. El crec-crec d’un sofregit significa que potser ja ha perdut prou aigua i que aviat es començarà a enganxar al fons de la paella. Un xup xup massa potent potser vol dir que allò necessita calma. Fins i tot el silenci ens diu coses: l’absolut, dins la cuina, és una mala senyal: alguna cosa passa, o potser és que, precisament, no passa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada