Mentre la vida contemporània demana un ritme de tipus “fast”,
l'elaboració de la cuina catalana, com la de la majoria de cuines tradicionals,
requereix anar “slow”. Això ens porta a la necessitat d’esbrinar si quan
parlem de cuina ens referim sols a la que practiquen els cuiners professionals,
donat que la que es fa a les cases és cada cop menys pròpia, més ràpida i més
mundialitzada.
El boom de la restauració a Catalunya ve acompanyat
per un interès creixent, reflectit en cursos, en blocs i en una afició creixent
dels joves, certs joves, per cuinar a casa, amb la idea d’emular els grans
artistes d’èxit. Aquests joves són, però, una simple punta de llança ja que
aquest ritme de vida contemporani comporta també que els hàbits alimentaris
canviïn, basant-se en menjars preparats, amb alta presència de conservants,
sovint nocius si es consumeixen en excés, amb massa greixos i proteïna animal i
amb un dèficit de proteïna vegetal.
Les dietes desequilibrades generen una llista
interminable de conseqüències que plantegen un mapa de la salut pública
preocupant, que malauradament poc s’assembla amb el que es podria esperar d’un
territori sotmès a la influència de la ben valorada dieta mediterrània. La
sobrealimentació, l’augment de malalties cardiovasculars, el sobrepès, la
hipertensió, el colesterol, el càncer de còlon i de mama, són, entre molts
d’altres, efectes potenciats per alimentacions no basades en el producte fresc
i en una dieta equilibrada. Aquests efectes estan perfectament instal·lats a
Catalunya.