L’Escola de l’Antropologia cultural de Mary Douglas relaciona
el menjar que es consumeix en un instant específic, ja sigui festiu o quotidià, amb la societat concreta i el moment històric determinant en el que esdevé. Cada àpat es
converteix en un acte social estructurat, amb un seguit de codis simbòlics.
Lògicament, la força del simbolisme no és sempre la mateixa. Per exemple,
divendres de quaresma i bacallà, a casa nostra, manté una relació simbòlica
molt alta.
Al menjar hi trobem un significat, com a sistema
d’analogies repetides. Un menjar és un esdeveniment social estructurat
que hom organitza a imatge seva. Els aliments poden ser tractats com a codis i
com a tals ens ofereixen un missatge que es troba en la pauta de relacions
socials que expressen. Per tant, seguint Barthes i la seva codificació dels
esdeveniments socials [1], els aliments són
categories dotades de significats. Si ens parlen d’un plat lleugerament verdós, compost de patata xafada
barrejada amb una col molt concreta (que s’ha gelat sobre el terreny), amb un
aspecte lleugerament torrat i amb un tros de cansalada al damunt, estem evocant
muntanya, Pirineus, Cerdanya i voltants, hivern i, sobre tot, un “nosaltres”,
malgrat que avui el puguem trobar arreu i el consumeixi tothom.
En relació al menjar, ens preguntem què, com, on i amb
qui mengem, i el significat que hem de donar a les respostes que obtenim. Els
humans amb el menjar ens comuniquem, expressem intencions i sentiments. A banda
de nodrir-nos, amb el menjar expressem afecte, amistat i amor, demanem sexe,
expressem agraïment o paguem un deute, ens identifiquem amb el grup, mostrem
poder i estatus social, iniciem o trenquem vincles socials, negociem acords i
fem negocis, reforcem vincles familiars, recompensem i castiguem, manifestem
devoció o creença...
Les funcions citades tenen totes un clar caire social
i, per tant, es manifesten a la pràctica de forma molt diferent, en cultures
diverses. Per exemple, en segons quines societats, l’enterrament d’un ser
estimat s’acaba amb un àpat, fet que a casa nostra seria impensable, donada la
diferent significació que la mateixa mort té per nosaltres.
