Al capítol 8 de L'Illa del Tresor, abans de salpar, el noi va a buscar a l'squire i al doctor, que són a una taberna. Diu així: “When we got to the inn, the squire and Dr. Livesey were seated together, finishing a quart of ale with a toast in it, before they should go aboard the schooner on a visit of inspection”.
Curiosament,
en una traducció posterior, la magnífica edició il•lustrada de 2015 de Libros del zorro rojo,
es diu "...estaban dando fin a un cuartillo de cerveza y una
tostada...", de manera que el fet que la torrada fos remullada en la
cervesa queda totalment desvirtuat. Quina professió més complicada, la del
traductor: han de saber de tot!
Vet aquí doncs
que hem après que, antigament, els anglesos feien sopes amb cervesa, amb ponxe
i amb d’altres begudes alcohòliques. I dels tros de pa sucat en deien “sop”. I
sabem que torrada és toast. I vet aquí d’on ve fer un “toast!, que
abans era remullar la torrada, però que ha derivat avui en “fer un brindis”.
Per altra banda,
i buscant una equivalència, tots hem menjat algun cop "sopes de pa" o
n'hem sentit a parlar. Conegudes son especialment les "sopes
mallorquines". Doncs bé, sapigueu que, com diu Vicent Marquès a Història de la cuina catalana i occitana, estem
davant d’un pleonasme, és a dir, són termes redundants. La paraula “sopa”
designa, de fet, les “llesques de pa remullades”. No és ni el caldo, ni els
fideus, ni la sèmola ni els galets ni d’altres coses habitualment remullem (i
rehidratem) amb un brou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada