L'illa del tresor i el concepte "fer sopes"

 

Al capítol 8 de L'Illa del Tresor, abans de salpar, el noi va a buscar a l'squire i al doctor, que són a una taberna. Diu així: “When we got to the inn, the squire and Dr. Livesey were seated together, finishing a quart of ale with a toast in it, before they should go aboard the schooner on a visit of inspection”.

La traducció  del llibre editat per Anaya l'any 1981, que forma part de la col•lecció d'aventures d'El Pais de 2004,  ho tradueixen com "...y estaban sentados a una mesa, terminando de mojar sopas en una jarra de cerveza". I en una nota a peu de pàgina ens adverteix de l'antic costum anglès, sembla que extingit, de mullar una torrada en un got de qualsevol beguda alcohòlica. Investigant amb l'amic Philip Jenkinson, de Manchester, es veu que aquesta torrada s'anomenava "sop".

Curiosament, en una traducció posterior, la magnífica edició il•lustrada de 2015 de Libros del zorro rojo, es diu "...estaban dando fin a un cuartillo de cerveza y una tostada...", de manera que  el fet que la torrada fos remullada en la cervesa queda totalment desvirtuat. Quina professió més complicada, la del traductor: han de saber de tot!

Vet aquí doncs que hem après que, antigament, els anglesos feien sopes amb cervesa, amb ponxe i amb d’altres begudes alcohòliques. I dels tros de pa sucat en deien “sop”. I sabem que torrada és toast. I vet aquí d’on ve fer un “toast!, que abans era remullar la torrada, però que ha derivat avui en “fer un brindis”.

Per altra banda, i buscant una equivalència, tots hem menjat algun cop "sopes de pa" o n'hem sentit a parlar. Conegudes son especialment les "sopes mallorquines". Doncs bé, sapigueu que, com diu Vicent Marquès a Història de la cuina catalana i occitana, estem davant d’un pleonasme, és a dir, són termes redundants. La paraula “sopa” designa, de fet, les “llesques de pa remullades”. No és ni el caldo, ni els fideus, ni la sèmola ni els galets ni d’altres coses habitualment remullem (i rehidratem) amb un brou.